Menu
Menu
Represente la primera “i”, i la tercera lletra de Tribulossi, dona força i significat a aquesta paraula i obra tridimensional, formada per una base de Cedre blanc en què ja en temps bíblics simbolitzava la força, el coratge, la grandesa espiritual. En què sorgeix del seu centre dret cap a l’univers un eix de fusta de Cipres aportant verticalitat i equilibri al conjunt de la paraula i a la d’aquesta artesania.
Cal no oblidar el punt en la “i”. Que, posar el punt en la i és parlar de cuidar el detall, de posar qualitat en el qual es fa amb summa capacitat d’atenció en aquesta obra d’art.
El total del conjunt: igual que la fusta es transforma en múltiples formes: mobles que ocupen espais, instruments musicals que vibren amb melodies, paper on es plasmen versos. La lletra “i” s’integra en infinites paraules, teixint significats i ritmes en el poema i la prosa. La seva presència, a vegades discreta, a vegades accentuada per un accent, contribueix a la sonoritat i al sentit, aportant una nota particular a la melodia del llenguatge poètic. Així, la “i” i la fusta, en la seva aparent distància, es troben en la capacitat de ser elements essencials, discrets però fonamentals, que sostenen i donen forma a mons tangibles i intangibles.
Tot i que la meva preparació acadèmica va ser molt diferent de les arts plàstiques, l’artesania sempre ha format part de la meva vida. Des de la meva infància, recordo veure el meu pare fabricar canaules per al bestià i altres estris per a la seva feina que era la ramaderia. Passant pels meus germans que van desenvolupar un art propi en pintura com en altres arts com el patchwork, etc. Jo vaig desenvolupar el meu costat artesà en la fusta què, sempre he considerat un element viu, mal·leable, amb esperit propi.
Sempre vaig ser molt autodidacta, mai vaig anar a classes de disseny ni hi ha tallers sobre l’artesania de la fusta. La informació la treia d’altres artesans i revistes, quan va arribar internet tot va ser més fàcil. Vaig començar construint canyes de pescar amb bambú, vaig seguir amb estris de cuina en fusta d’olivera. També en utils tradicionals com són els salers de pastor. Avui dia em defineixo com a artesà de la fusta. Continuo amb els mateixos dissenys i vaig introduint noves creacions, més abstractes, més nous. Sempre amb un estil propi, respectant la noblesa que dóna la fusta.
