Menu
Menu
Acte a l’Espai CulTural la Lira amb la família del poeta, músics i diversos rapsodes. Presentació del recull de poemes editat per Garsineu Edicions “Volves d’Antoni Fortuny“.
Antoni Fortuny i Feliu (Tremp,1928-2008). Va cursar la carrera eclesiàstica al Seminari Diocesà d’Urgell. Obtingué la llicenciatura en Filosofia Pura per la Universitat Pontifícia de Salamanca, Pedagogia per la Universitat de Barcelona completant així un perfil que uneix pensament i acció: filosofia i docència, idees i aula, espiritualitat i realitat. Més endavant, consolidà encara més la seva vinculació amb la llengua i la identitat del país: es titulà com a Mestre de Català el 1982 per la UAB, i es diplomà en Història de Catalunya, ampliant la seva trajectòria cap al coneixement profund de la memòria col·lectiva.
Al llarg dels anys, la seva vida professional es desplegà en diverses poblacions, on exercí l’ensenyament. Però la figura d’Antoni Fortuny no s’acaba a l’aula ni a l’exercici de tasques de gestió educativa. Un altre perfil destacable és el de l’escriptor i poeta. I és aquí on la seva vida pren una textura encara més rica, com si tota aquella disciplina —la filosofia, la pedagogia, l’espiritualitat, les llengües, la història— hagués anat acumulant un sediment interior que necessitava convertir-se en paraula escrita. La seva obra poètica i narrativa mostra una arrel humanística i clàssica, amb una veu capaç d’incorporar la sàtira social i una mirada crítica, sovint càustica però sempre clara i propera. Entre els seus llibres i reculls, cal esmentar Montseny Crismal (Finalista en el XII Premi Montseny), Pedra Gentil (Premi Vallgorgina), el recull Pallars de silencis, premiat a Tírvia amb “La Girella Romancera”, així com el poema patriòtic pallarès Magdalena de Moragues, finalista als Jocs Florals de Barcelona (1992). També publicà Santa Maria d’Avui, a l’Editorial Claret, dins la col·lecció Els Daus. I el poema Castellers, englantina als Jocs Florals de tardor.
En el terreny del reconeixement literari, Fortuny obtingué també el Premi de poesia catalana Enric Ferran (1990), convocat per les revistes Ciervo i Foc Nou. En registre d’agermanament entre fe i cultura, participà sovint en el certamen poètic de l’Acadèmia Mariana de Lleida, on guanyà repetides vegades la Flor Natural i contribuí, de manera clara, a catalanitzar l’entitat.
La narrativa és un altre dels vessants sòlids de la seva trajectòria. Va guanyar el Premi de Narrativa de la Nit Literària Andorrana amb El bord de Cabestany, i en prosa destacà també el llibre El Mestre Mag, publicat a la col·lecció Lo Marraco de Pagès Editors, obra que obtingué el Premi Literari Les Talúries (1991). També publicà el Vocabulari de la Conca de Tremp, amb l’Assemblea Intercomarcal d’Estudiosos, i una obra en col·laboració titulada Mètode per a l’avaluació de Centres Escolars. Tot plegat configura una producció marcada per la petjada del mestre: fins i tot quan escriu ficció, hi respira el compromís amb l’observació humana, la paraula precisa i la voluntat de formar criteri.
Cal afegir encara una faceta significativa: el seu paper com a coordinador del “Premi per a Joves Poetes Inèdits Amadeu Oller”, certamen d’on han sortit noms destacats com Carles Torner o Anna Dodas. Aquest compromís amb la paraula jove evidencia que l’Antoni Fortuny no entén la cultura com un patrimoni tancat, sinó com una responsabilitat: una flama que cal preservar i passar.
