Menu
Menu
Que el món també són
les placetes velles
al sol de les aranyes
al vesc de les nadales
al buit que fan les coses
quan marxen les persones.
Les princeses del meu món, a l’estiu
fan un hort ben ple de col i joliu,
mongeteres expectants i cireres
i tomates cor de bou fan caliu.
Que tot és quasi provisional
acaba sent la llei al cap dels anys.
Diuen que els arbres
no paren mai de créixer.
Com més batalla ens dona el temps
més clars ens torna l’ombra de la nit.
Treballo els marges dels camins d’anada
com un recorregut fecund de dies,
com una dona que arrossega el temps
i escriu el bram dels mesos freds.
Com més he corregut, més trens perdia.
La fam d’un altre estiu s’emporta el gra
i deixa el tros desfet en el rostoll,
l’etern passar dels mesos fa la gleva
un pòsit de silencis on quedar-se.
Encara busques ombres
de bella arquitectura
on fer créixer la llum.
Tota la sang que t’ha estrafet els ulls
és la tardor que fa venir l’hivern
com quan s’acaba el disc i torna sol
a fer sonar la música.
Arrelat a Catalunya des del primer estiu, és fill d’un jardí frondós, d’un camp obert i d’un sotabosc humit.
Troba en la Natura (en majúscules) inspiració i respostes. Gaudeix recorrent els camins i ampliant els horitzons, trescant muntanyes i grimpant pels arbres. Creu que així com sigui la relació amb la natura, que tant ens brinda, seran les relacions entre nosaltres i amb un mateix.
Il·lustra petits formats i pinta grans parets. Li agrada mantenir les proporcions, partint de la petitesa de l’ésser humà en la composició de la biodiversitat que ens envolta i admirant la bellesa arreu.
S’entusiasma coneixent bones persones i gaudeix els vincles sincers, que construeixen.
