Segueix els estudis de magisteri i completa la formació a l’Escola de Mestres de la Generalitat de Catalunya. Però la situació política i familiar la determina a deixar la seva carrera docent a la dècada de 1940, per reprendre-la més endavant.
Encara que escriu des de petita, no es dona a conèixer a finals dels anys cinquanta. Ella mateixa es defineix de la generació silenciada de la Postguerra. La realitat i les circumstàncies de l’època feien molt difícil publicar en llengua catalana. L’any 1957 guanya el premi literari Ciutat de Barcelona amb el poema llarg La creu dels vents publicat dos anys més tard. El 1960 surt a la llum el poemari La ciutat i les hores, finalista del Premi Ciutat de Barcelona de 1956.
Altres obres rellevants son les novel·les Gent del sud (1964), Gent del nord (1971) o Què se n’ha fet de Pere Cots (1966) i Parèntesi (1962). Paral·lelament cultiva la narració breu, amb contes com Tres àngels pel camí (1959) o Dues cases (1960), amb el qual obté el premi Joan Santamaria.
Concepció G. Maluquer és una assídua participant de vetllades literàries d’aquells anys i es relaciona amb escriptors com ara J. V. Foix, Carme Monturiol, Cèlia Sunyol, Carles Sindreu i, sobretot, Aurora Bertrana, amb qui l’uneix una gran amistat. També participa en moltes activitats relacionades amb la literatura i la cultura en general.
És una de les autores més interessants de la Postguerra catalana i la seva obra és d’una gran coherència amb la realitat del seu temps i del país, però les circumstàncies històriques de repressió de la cultura catalana impedeixen una major projecció pública. Per això, tot i la importància de la seva obra poètica i narrativa, encara avui part d’ella roman inèdita.
Concepció G. Maluquer mor a Barcelona l’any 2004.