Benet Rossell (Edició 2024)

Un cop finalitzà els seus estudis universitaris de dret (1956), ciències econòmiques (1958) i sociologia (1962), Rossell es diplomà en teatre l’any 1964 per la Université Internationale du Théâtre de París, ciutat on es va instal·lar per estudiar cinema al Comité du Film Ethnographique. Fou a París on va realitzar els primers treballs de cinematografia experimental.

Entre 1967 i 1968, Rossell va viatjar per l’Índia i el Nepal, on es va retrobar amb els artistes catalans Antoni Miralda, Jaume Xifra i Joan Rabascall, amb qui establí les bases de l’art conceptual català i elaborà muntatges cinematogràfics sobre diversos esdeveniments socials que van tenir lloc entre 1969 i 1973 (Moratòria per a la guerra del Vietnam, 1969; Memorial, 1969; La festa en blanc, 1970). Tanmateix, durant aquest període no va deixar de banda el treball de les arts plàstiques, sinó que va fer dibuixos automàtics (micrografismes), realitzats amb tinta xinesa i d’estètica oriental. Alguns crítics han anomenat aquestes obres antropogrames (Severo Sarduy) o benigrafies (Josep Miquel Garcia).

Durant els anys 70, Rossell va intensificar la seva activitat com a cineasta i es va interessar per la tècnica videogràfica, tot realitzant instal·lacions de vídeo i col·laboracions amb altres artistes, com Antoni Muntadas, amb qui realitzà el projecte Rambla 24 hores (1981) a la Fundació Miró de Barcelona.

Pel que fa a la seva obra plàstica, aquesta es caracteritza per la neutralitat gestual i cal·ligràfica, en una voluntat d’unir mediterranisme i orientalisme; el gest i la pintura; l’escriptura i el dibuix; l’atzar i el mètode; la concreció i l’abstracció.

Benet Rossell també es va sentir atret per la poesia i no només va dirigir el seu art cap a aquesta disciplina, sinó que la seva aportació va anar en consonància amb la resta del seu univers artístic. En paraules del propi Benet, La condició irrenunciable d’un poeta és la llibertat de la seva escriptura. Trair-la suposa posar-se al coll el dogal d’una aclaparadora renúncia: la renúncia a ser un escriptor per mudar en escrivent. Per què fer l’esforç d’escriure allò que no vols escriure? l’ofici del poeta és una qüestió de persistència i fidelitat en les pròpies creences. En aquest camp ha col·laborat amb nombrosos escriptors, entre ells Vicenç.Altaió, , R. Coover, L.Maristany, Joan Brossa, Anoni Clapés, Carles Hac Mor, Esther Xargay, M.De Renzi, J.Sala-Sanahuja, G.Lascault, M.Vàzquez Montalbán, Carles.M.Sanuy, etc

Als anys 80 intercala París amb llargs períodes a Amsterdam i Nova York, on es relacionà amb moviments d’avantguarda, i s’instal·la definitivament a mitjans d’aquesta mateixa dècada a Barcelona per a seguir treballant. El 1983 recupera la seva relació amb Lleida, i el 1986 rep del Museu d’Art Jaume Morera el Premi Medalla Morera, que guardona tota la seva trajectòria artística.

Va morir el 21 d’agost de 2016 arran de les complicacions derivades de l’Esclerosi Lateral Amiotròfica.