Que el món també són
les placetes velles
al sol de les aranyes
al vesc de les nadales
al buit que fan les coses
quan marxen les persones.
Les princeses del meu món, a l’estiu
fan un hort ben ple de col i joliu,
mongeteres expectants i cireres
i tomates cor de bou fan caliu.
Que tot és quasi provisional
acaba sent la llei al cap dels anys.
Diuen que els arbres
no paren mai de créixer.
Com més batalla ens dona el temps
més clars ens torna l’ombra de la nit.
Treballo els marges dels camins d’anada
com un recorregut fecund de dies,
com una dona que arrossega el temps
i escriu el bram dels mesos freds.
Com més he corregut, més trens perdia.
La fam d’un altre estiu s’emporta el gra
i deixa el tros desfet en el rostoll,
l’etern passar dels mesos fa la gleva
un pòsit de silencis on quedar-se.
Encara busques ombres
de bella arquitectura
on fer créixer la llum.
Tota la sang que t’ha estrafet els ulls
és la tardor que fa venir l’hivern
com quan s’acaba el disc i torna sol
a fer sonar la música.
Arraigado en Cataluña desde el primer verano, es hijo de un jardín frondoso, de un campo abierto y de un sotobosque húmedo.
Encuentra en la Naturaleza (en mayúsculas) inspiración y respuestas. Disfruta recorriendo los caminos y ampliando los horizontes, cruzando montañas y trepando por los árboles. Cree que así como sea la relación con la naturaleza, que tanto nos brinda, serán las relaciones entre nosotros y con uno mismo.
Ilustra pequeños formatos y pinta grandes paredes. Le gusta mantener las proporciones, partiendo de la pequeñez del ser humano en la composición de la biodiversidad que nos rodea y admirando la belleza en todas partes.
Se entusiasma conociendo a buenas personas y disfruta los vínculos sinceros, que construyen.
